Càncer de pàncrees: el repte d’arribar abans

Cancer-de-pancreas-endos-medicina-dr-joel-flores-endoscopia-digestiva-barcelona-02-2

Tabla de contenidos

Càncer de pàncrees: el repte d’arribar abans

Cada any es diagnostiquen més de mig milió de casos de càncer de pàncrees al món i, a Espanya, s’esperen al voltant de 10.400 nous diagnòstics el 2026.

Una de les dificultats més grans d’aquesta malaltia és que sovint es diagnostica quan ja està avançada. Per això, amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Pàncrees, val la pena explicar què podem fer avui per reduir el risc, reconèixer situacions que requereixen estudi i millorar les possibilitats de detectar-la a temps.

Què podem fer per reduir el risc?

No hi ha una manera de prevenir la majoria dels càncers de pàncrees i, en molts pacients, mai no arribem a identificar una causa concreta. Tot i així, coneixem alguns factors que augmenten el risc.

El tabac és un dels més importants i, a més, un dels que podem modificar. Mantenir un pes saludable, fer activitat física i evitar el consum excessiu d’alcohol són també recomanacions que poden contribuir a reduir-lo.

El risc augmenta amb ledat i en persones amb determinats antecedents familiars o alteracions genètiques hereditàries. Algunes malalties, com la pancreatitis crònica, també es relacionen amb una probabilitat més gran de desenvolupar aquest càncer.

La diabetis també té relació amb el càncer de pàncrees, encara que és important posar-lo en context. És una malaltia molt freqüent i, en la immensa majoria dels casos, no està relacionada amb un tumor. Tot i això, en una petita proporció de pacients, una diabetis d’aparició recent pot ser una manifestació primerenca del càncer de pàncrees. Per això, quan apareix a edats més avançades i s’acompanya de pèrdua de pes inexplicada o altres símptomes, convé valorar si hi ha algun problema pancreàtic que justifiqui estudiar-lo.

Per què costa tant detectar-ho aviat?

El càncer de pàncrees pot créixer durant un temps sense provocar símptomes clars. I quan apareixen, no sempre fan pensar immediatament en el pàncrees.

Pot produir pèrdua de pes, manca de gana, molèsties a la part alta de l’abdomen, dolor cap a l’esquena o cansament. Si el tumor obstrueix la via biliar, pot aparèixer icterícia, que es manifesta per una coloració groguenca de la pell i els ulls, sovint acompanyada d’orina fosca.

La dificultat és distingir, entre símptomes molt habituals, aquells que mereixen estudiar-se. Un dolor abdominal ocasional o el cansament poden tenir moltes explicacions, però una pèrdua de pes sense motiu aparent, molèsties que persisteixen o diversos canvis que apareixen alhora justifiquen una valoració mèdica. La icterícia, per part seva, sempre requereix una valoració sense demora.

Convé recordar, a més, que un diagnòstic en fase avançada no vol dir necessàriament que el pacient hagi trigat a consultar. De vegades, la malaltia amb prou feines ha donat senyals que permetessin sospitar-la abans.

Hi ha una prova per detectar-ho abans que doni símptomes?

A diferència del que passa amb el càncer de mama o el càncer colorectal, actualment no disposem d’una prova de cribratge recomanada per a la població general.

No està indicat fer exploracions periòdiques per buscar un càncer de pàncrees en persones sense símptomes i amb un risc habitual de desenvolupar la malaltia. El marcador tumoral CA 19-9 tampoc no serveix per a aquest propòsit, pot elevar-se per altres causes i fins i tot ser normal en persones que tenen una lesió pancreàtica.

La situació canvia en determinades persones amb un risc clarament superior a l’habitual, a causa d’una predisposició hereditària o certs antecedents familiars. En aquests casos, pot estar indicada una vigilància específica, mitjançant proves com la ressonància magnètica o l’ecoendoscòpia, dins de programes especialitzats.

Els estudis disponibles suggereixen que aquesta vigilància permet detectar alguns tumors quan són més petits i es troben amb més freqüència en fases potencialment curables.

El desafiament és reconèixer les persones que realment poden beneficiar-se daquests programes. Tan important com disposar de millors proves, és saber en qui les hem d’utilitzar..

Quan hi ha una sospita, com s’arriba al diagnòstic?

Quan hi ha símptomes o troballes que justifiquen l’estudi, avui comptem amb eines molt més precises que fa anys per valorar el pàncrees.

Els avenços en les tècniques d’imatge permeten estudiar amb més detall les lesions pancreàtiques i conèixer-ne l’extensió. L’ecoendoscòpia, que combina endoscòpia i ecografia, permet observar el pàncrees des de molt a prop i obtenir una biòpsia quan cal.

Aquestes eines han millorat la nostra capacitat diagnòstica, encara que cap prova respon per si sola totes les preguntes. La seva utilitat depèn també de saber quan utilitzar-les i interpretar els resultats juntament amb els símptomes, els antecedents i la situació de cada pacient.

El tractament no és igual per a tothom

Cuando el tumor está localizado y puede extirparse, la cirugía sigue ofreciendo la principal posibilidad de curación. Habitualmente se combina con quimioterapia para reducir el riesgo de que la enfermedad reaparezca.

En algunos pacientes es preferible comenzar con quimioterapia y valorar después la posibilidad de operar. Cuando la enfermedad se ha extendido a otros órganos, el objetivo principal es controlar el tumor durante el mayor tiempo posible y preservar la calidad de vida.

La estrategia depende de la extensión de la enfermedad, de las características del tumor y de la situación general de cada persona. Por eso es importante que las decisiones se tomen conjuntamente entre especialistas de distintas áreas.

Además, tratar a un paciente con cáncer de páncreas implica mucho más que actuar contra el tumor. Puede ser necesario resolver una obstrucción de la vía biliar, controlar el dolor, mejorar el estado nutricional o administrar enzimas pancreáticas cuando existen problemas para digerir adecuadamente los alimentos.

También conocemos cada vez mejor las características genéticas y moleculares de estos tumores. En algunos pacientes, esta información puede ayudar a selQuan el tumor està localitzat i es pot extirpar, la cirurgia continua oferint la principal possibilitat de curació. Habitualment es combina amb quimioteràpia per reduir el risc que la malaltia reaparegui.

En alguns pacients, és preferible començar amb quimioteràpia i valorar després la possibilitat d’operar. Quan la malaltia s’ha estès a altres òrgans, l’objectiu principal és controlar el tumor durant el màxim de temps possible i preservar la qualitat de vida.

L’estratègia depèn de l’extensió de la malaltia, les característiques del tumor i la situació general de cada persona. Per això és important que les decisions es prenguin conjuntament entre especialistes de diferents àrees.

A més, tractar un pacient amb càncer de pàncrees implica molt més que actuar contra el tumor. Pot ser necessari resoldre una obstrucció de la via biliar, controlar el dolor, millorar l’estat nutricional o administrar enzims pancreàtics quan hi ha problemes per digerir adequadament els aliments.

També coneixem cada cop millor les característiques genètiques i moleculars d’aquests tumors. En alguns pacients, aquesta informació pot ajudar a seleccionar tractaments específics i, quan hi ha una alteració hereditària, pot ser rellevant també per als seus familiars.eccionar tratamientos específicos y, cuando existe una alteración hereditaria, puede ser relevante también para sus familiares.

Més enllà del diagnòstic

El Dia Mundial del Càncer de Pàncrees és una oportunitat per donar visibilitat a una malaltia que segueix plantejant enormes dificultats, però també per recordar que darrere de cada diagnòstic hi ha una persona i una família que han d’afrontar decisions, tractaments i incerteses.

Hem avançat en la nostra capacitat per estudiar el pàncrees, comprendre millor els tumors i oferir tractaments més individualitzats. Tot i això, encara són massa els pacients que reben el diagnòstic quan les possibilitats de curació són molt limitades.

La investigació ha permès millorar molts aspectes de latenció, però necessitem seguir avançant. No només per trobar formes de detectar la malaltia abans i desenvolupar tractaments més eficaços, sinó també per millorar la qualitat de vida dels que hi conviuen.

Queda molt per investigar i encara no en tenim totes les respostes. Però seguim treballant per trobar-les, amb un objectiu que va més enllà de les xifres: oferir més i millors oportunitats a les persones que afronten aquesta malaltia.

Si voleu conèixer més sobre altres patologies digestives, us convidem a llegir el nostre article sobre l’esòfag de Barrett, escrit pel Dr. Barquero.

¿Te ha gustado? Comparte