Comprenent l’Esòfag de Barrett: Causes, Tractament i Vigilància

L’esòfag de Barrett és una condició clínica que sol generar inquietud i incertesa quan s’esmenta per primera vegada a la consulta mèdica. Encara que està associada a un risc més gran de desenvolupar càncer d’esòfag, comprendre’n l’origen, els mecanismes de desenvolupament i les eines modernes de control permet afrontar-la amb serenitat, rigor i tranquil·litat. A continuació, analitzem en profunditat què és aquesta alteració, per què es produeix, com s’aborda terapèuticament i de quina manera es fa un seguiment personalitzat i segur.

Què és l’esòfag de Barrett?

L’esòfag transporta els aliments des de la boca fins a l’estómac. En condicions normals està revestit per un teixit anomenat epiteli escatós. No obstant això, quan la part inferior de l’esòfag s’exposa de manera repetida i continuada al reflux d’àcid gàstric i bilis, hi ha més risc que les cèl·lules pateixin un procés d’adaptació cel·lular.

Aquesta transformació es coneix com a metaplàsia intestinal. Consisteix en la substitució de l’epiteli escamós original per un teixit que conté cèl·lules caliciformes, similars a les que recobreixen l’intestí.

Es calcula que l’esòfag de Barrett afecta aproximadament l’1% o el 2% de la població general i entre el 8% i el 13% dels pacients que presenten reflux gastroesofàgic crònic.

El motiu fonamental per al seu estudi i control és que pot evolucionar a un adenocarcinoma esofàgic, un tumor maligne la incidència del qual ha experimentat un increment gradual en les darreres dècades, situació que pot ser prevenible.

Per què apareix? Causes i factors de risc

La causa principal del desenvolupament de l’esòfag de Barrett aparentment és la lesió cel·lular persistent causada per la malaltia per reflux gastroesofàgic (ERGE) perllongada. L’agressió química continuada de l’àcid gàstric i la bilis fa malbé la capa cel·lular superficial provocant la seva transformació cap a la metaplàsia intestinal que és més resistent a l’acidesa.

No obstant això, no totes les persones amb reflux desenvolupen metaplàsia intestinal, cosa que demostra la influència de diversos factors de risc predisponents com són:

• Sexe masculí i edat avançada: És més freqüent en homes i en persones de més de 50 anys.
• Origen ètnic: Mostra una prevalença superior en individus d’ètnia blanca en comparació amb altres poblacions.
• Obesitat central: L’acumulació de greix visceral a l’abdomen incrementa la pressió intragàstrica i afavoreix la relaxació de l’esfínter esofàgic inferior, duplicant el risc de desenvolupar aquesta condició.
• Tabaquisme: El consum de tabac augmenta la probabilitat d’aparició de l’esòfag de Barrett.
• Factors anatòmics i genètics: La presència d’una hèrnia de hiat, l’esofagitis prèvia o comptar amb antecedents familiars de primer grau amb esòfag de Barrett o adenocarcinoma esofàgic eleven el risc.

Com és l’esòfag de Barrett?

L’abordatge mèdic de l’esòfag de Barrett s’estructura en dos pilars fonamentals: el control estricte del reflux i el tractament actiu de les alteracions precanceroses o displàsia.

Control farmacològic del reflux i hàbits de vida.

Tot i que la medicació no reverteix directament el teixit de Barrett ja format, neutralitzar l’àcid és indispensable per frenar la inflamació. El tractament delecció són els inhibidors de la bomba de protons (IBP). Així mateix, és imprescindible eliminar factors de risc com el tabac i l’obesitat entre d’altres.

Tractament d’eradicació endoscòpic (EET).

Les guies clíniques internacionals aconsellen realitzar tractaments d’eradicació de l’esòfag de Barrett en aquells pacients que presenten displàsia repetida a les biòpsies de control, així com en aquells en què es visualitzen lesions definides. Aquests tractaments combina diferents tècniques endoscòpiques; per a les lesions visibles podem utilitzar la resecció endoscòpica de la mucosa (REM) o la dissecció submucosa endoscòpica (DSE), seguida de tècniques d’ablació de la mucosa (radiofreqüència, aplicació d’Argó, etc.) per eliminar l’epiteli metaplàsic pla residual, permetent que l’esòfag es regeneri. També s´aconsella el tractament d´ablació en casos de displàsia persistent sense lesió visible pel risc augmentat en aquests casos de progressió a càncer.

Totes les modalitats de tractament són molt eficaces i segures.

Com es controla i es vigila?

Atès que l’esòfag de Barrett no provoca símptomes, de seguiment es fonamenta en la vigilància endoscòpica periòdica amb presa de biòpsies per detectar a temps qualsevol progressió cel·lular.

Per garantir la màxima qualitat tècnica i diagnòstica, les endoscòpies han de complir amb rigorosos criteris estàndards:

• Exploració realitzada per Endoscopista expert.
• Inspecció minuciosa: S’utilitzen endoscopis d’alta definició juntament amb tècniques de millora de la imatge com la cromoendoscòpia (electrònica i/o convencional amb l’ús de colorants) i s’estableix un temps mínim d’inspecció d’1 minut per cada centímetre de longitud del Barrett.
• Protocols estandarditzats: es mesura l’extensió del segment mitjançant la Classificació de Praga (registrant la longitud circumferencial «C» i la màxima «M») i es prenen biòpsies sistemàtiques als quatre quadrants cada 1 o 2 cm segons el Protocol de Seattle.

Els intervals de vigilància endoscòpica es pauten en funció del grau de risc, que ve determinat per la longitud de l’epiteli de Barrett (com més llarg major risc i, per tant, controls més freqüents) i la presència o no de displàsia a les biòpsies. En pacients amb criteris de risc elevat se n’aconsella el control en centres experts de referència.

Conclusió: Missatge final per a pacients i professionals de la salut

Rebre el diagnòstic d’esòfag de Barrett no és equivalent a tenir càncer; de fet, la majoria de les persones amb aquesta condició mai desenvoluparan una neoplàsia maligna. L’esòfag de Barrett és una alteració perfectament controlable. La clau és mantenir un control adequat del reflux àcid, adoptar hàbits saludables (evitar el tabac i controlar el pes entre d’altres) i complir les endoscòpies periòdiques de vigilància segons el que indica l’especialista.

Bibliografia.

1. Fitzgerald RC. Barrett’s Esophagus. N Engl J Med. 2026 Apr 30;394(17):1723-1735.
2. Al Hazzouri A, Attieh P, Azizi T, Kfoury K, Karam KK, Karam K, et al. Barrett’s Esophagus. J Gastroenterol Hepatol. 2026. doi: 10.1111/jgh.70166.
3. Provoost N, Fitzgerald RC, Honing J. Screening and surveillance for Barrett’s esophagus: Future perspectives. Best Pract Res Clin Gastroenterol. 2025 Feb;75:101989.
4. Rubenstein JH, Sawas T, Wani S, Eluri S, Singh S, Chandar AK, et al. American Gastroenterological Association Clinical Practice Guideline: Endoscopic Eradication Therapy of Barrett’s Esophagus and Related Neoplasia. Gastroenterology. 2024 Jun;166(6):1020-1055.
5. Weusten BLAM, Bisschops R, Dinis-Ribeiro M, di Pietro M, Pech O, Spaander MCW, et al. Diagnosis and management of Barrett esophagus: European Society of Gastrointestinal Endoscopy (ESGE) Guideline. Endoscopy. 2023 Dec;55(12):1124-1146.
6. Stawinski PM, Dziadkowiec KN, Kuo LA, Echavarria J, Saligram S. Barrett’s Esophagus: An Updated Review. Diagnostics. 2023 Jan 16;13(2):321.
7. Shaheen NJ, Falk GW, Iyer PG, Souza RF, Yadlapati RH, Sauer BG, et al. Diagnosis and Management of Barrett’s Esophagus: An Updated ACG Guideline. Am J Gastroenterol. 2022 Apr 1;117(4):559-587.
8. Hamade N, Sharma P. Artificial Intelligence in Barrett’s Esophagus. Ther Adv Gastrointest Endosc. 2021;14:1-7.
9. Kolb JM, Wani S. Barrett’s esophagus: current standards in advanced imaging. Transl Gastroenterol Hepatol. 2021;6:14.
   

Redactat per :
Dr. David Barquero.
Especialista en Endoscòpia Digestiva